El projecte "DERIVES" se centra en l’explicació (la lletra) i plasmació (la fotografia i el vídeo) del procés de despoblació del món rural expressat en les cases o “masos” abandonats. Aquests es configuren com a possibles nous ecosistemes d'habitatge per als temporers que vénen a treballar en la pagesia o com a infraestructures inútils que emplenen el paisatge. El que es pretén és buscar uns quants d’aquests llocs per tal de deixar-hi una impremta: un escrit o paraula que narri, reflexioni o faci referència a aquest fet. Així doncs, al que es vol donar importància és, d'una banda, a allò que en el seu moment era essencial, però que ara solament està allí (en el paisatge) i, d'altra banda, a com aquests espais han estat re-habitats. Les localitzacions són aïllades, en "l' ombra", amb el qual probablement ningú veurà aquestes intervencions. Perquè no quedi aquí, en el rés, es pretén fer fotografies de les localitzacions i vídeos del procés d'estampació per tal de crear una espècie de mapa o mapes ficticis que les situï a manera de mapa situacionista, i es pugui configurar "una cartografia" d'aquesta realitat que queda amagada.
Igual que els situacionistes creaven mapes per tal de trencar amb l’ordre establert de les ciutats teledirigides, es pretén crear connexions i derives en torn situacions rurals. Fer connexions o jocs en localitzacions remotes per tal de fer-les visibles. Una nova manera de coneixement del territori i de les seves possibilitats. Es tracta de donar una visió alternativa al mapa turístic convencional que explota les zones més convencionals i de més interès per les masses populars: és a dir, les productives, les generadores de capital. Una anàlisi etnogràfica d’allò que no és fàcil de veure, que interessa que sigui invisible.

Els vídeos o creacions audiovisuals pretenen seguir la línia situacionista, dadaista o del moviment Fluxus basada amb jugar amb la realitat i mostrar la vida en si, ja que és una obra d'art: un exemple pot ser "Kuzu" de Takahiko Limura on l'artista és qui porta la càmera en mà i grava el que veu interaccionant amb l'espai. El fet de no utilitzar un mètode "clàssic" o tècnicament "correcte" pretén reforçar aquest fet i alhora mostrar les reaccions o comentaris reals de la creació del projecte com si fos un "making-off" o una creació audiovisual entremig del "documental" i el "fake" com Frank de la Jungla.

MEMÒRIA

La creació d'una pàgina web bé donada per aquesta necessitat de creació d'un món propi on es juga amb la deriva, per tal de funcionar com a un diari artístic i, alhora, com a una obra final. El seu disseny està creat en vers a la tècnica creativa per excel·lència dels situacionistes: el "collage", que s'ha pogut aconseguir mitjançant la utilització de diverses tipografies, imatges que són retalls de paper, l'ús de fletxes que t'indiquen, etc.
La pàgina conté el mateix projecte dividit en dues parts. La primera, són les intervencions físiques en les infraestructures i la segona el revelatge i la gravació en una pel·lícula en blanc i negre.